cosesquenoespodentocar

Com ja indica el títol la nostra protagonista és la Marta LI i malgrat el cognom no té antecedents orientals. Algun cop quan era molt menuda el seu avi li havia explicat una bonica  història d’amor sobre avantpassats coreans.  Després d'escoltar-la amb atenció, més d’hora que tard, la criatura corria cap al mirall de l’habitació de la mare a comprovar si els seus ulls tenien trets com els de la Wenjia Jing de la classe de 3r. L’avi que ja sabia quina era la seva reacció la seguia amb la mirada i reia en pensar com s’estaria tibant els ulls i la cua que recollia i ordenava els seus llargs cabells rossos.   La Marta LI Pont estava casada amb el Rafel Campruví Cardener amb qui,  després de molt de temps de dedicació, il.lusió i esforç havien tingut l’Heura Campruví Li, que de ben joveneta va seguir la tradició de sa mare i cercava constantment la seva part oriental en qualsevol aparador, retrovisor, pantalla del mòbil o, senzillament, en tots els miralls de casa i ...

  Hola, Gisela. Espero que estiguis bé. El cas és que estic a la biblioteca del meu barri i hi ha darrere meu una persona que vull imaginar que està estudiant. No para d’obrir i tancar un o diversos subratlladors. Llavors he pensat, -ves que la teva neboda no ho faci. I et volia advertir per si ho fessis perquè és un soroll agradable per a la persona que ho fa- no ho poso en dubte- però és MOLT desagradable per a la persona que està a la vora. I més si és un prejubilat, com jo que ja m’hi fixo en coses que en altres temps no m’hi hauria detingut a pensar o rabiar. CLIC,CLAC,CLIC,CLAC,CLIC,CLAC,CLIC,CLAC,CLIC,CLAC… I bé, com no m’agradaria que deixessis de tenir amics i amigues que com jo ara no ho suporten però no són capaces de dir-t’ho a la cara i de ben segur et poden fer algun vestidet a mida en algun sopar, et vull avisar i que ho tinguis en compte. Mesura els CLICS, CLACS mentre estudies a la biblioteca o a casa d’algú que encara t’accepti.  Potser he fet tard perquè ja ...

Encara que no el coneguessis, que no haguessis tractat amb ell podies afirmar que era un paio simpàtic. Senzill de descriure, en qualsevol circumstància sempre te’l trobaves somrient. És clar que en una societat on és preuada la seriositat i l’aspecte tosc i rude, sobretot en moda, el Brauli podria ésser catalogat com a mínim d’apardalat.     La meva relació amb ell sempre ha estat d’hola i adéu com a veïns del mateix barri, però ara que hi penso  recordo un cop de demanar-li si feia gaire que havia marxat el 36. Era de domini públic que si aquest bus se t’escapava ja podies barrinar altres formes de desplaçament ja que no el tornaves a veure fins al dia següent. Potser aquí exagero però és ben cert que els intervals de pas eren exageradament llargs.        Ell, amb el seu somriure habitual  em va dir que feia poca estona que havia arribat a la parada i que no li podria ser de gran ajuda en això que li demanava. De tota forma li ho ...

  Li agradaven els seus cabells blancs, llargs, arreglats i a primer cop d’ull, sedosos. Encara no sabia si li agradaven més coses d’ell ja que tot i voler-ho encara no li havia trobat cap altre atractiu que els seus cabells. Tenia una bona conversa, elaborava les frases fent ús d’una bona sintaxi i emprava un lèxic correcte i, fins i tot, quan parlaven del món educatiu feia anar un gran domini de l’argot professional.      Però no n’hi havia prou,  tot i que ella valorava molt en una persona el do de la llengua i àdhuc havia descobert que certs cultismes i tecnicismes ben pronunciats li procuraven un fimbreig agradable de la musculatura més amagada.   Però ella estava en un moment de la seva vida on no volia perdre el temps i aquest home era el que feia. Li havia donat un extens marge de millora perquè acabava d’aterrar a l’institut i era normal que es mostrés desubicat, insegur i preocupat però ja portaven dos mesos i sota aquells cabells l...

  Creia que havia lligat quan la noia, que feia estona que em mirava, des de la tovallola on pr enia el sol, va decidir parlar-me. Jo, assegut sobre la meva, vaig deixar de mirar la mar (per cert,  força transparent malgrat la munió de gent que havia decidit anar aquell dissabte a la platja) i vaig girar el cap cap a ella. - Està maca, oi? - Com? - Que l'aigua està perfecta, neta, amb bona temperatura i calmada. - Ah! Doncs, sí. Tens raó. ( Li vaig dir encara que per les constants llambregades que m'havia dirigit, sabia que allò que em deia era una fórmula per entrar-m'hi) - T'has banyat? - ( No intentis dissimular. Ho saps. Diríem que no em molesta agradar; si era el cas que m'ocupava,  però per altra banda sento aversió cap a la gent " estupenda de la primavera que esclata a cada pas" ) Sí, està molt bona. - Jo vinc sovint aquí, malgrat ser una platja urbana són moltes les vegades que està neta i l'ambient també està bé, és familiar. ( Sens dubte, e...

  No sé com dormen dins la furgoneta camperitzada. Per una banda penso que si ho fan de forma horitzontal, ell que és més llarg que un Sant Pau, haurà d’encongir-se i posar-se en posició fetal; si per altra banda ho fan de forma longitudinal, l’espai per a poder-se moure dins el vehicle els queda del tot reduït. I que més?…  Continua, continua, si de cas treu un altre tema. WC. Quants WC té aquest càmping?   Al costat de recepció n’hi un de nois i un de noies que són els que  vam fer servir ahir a la nit quan vam arribar. Veig que allà en aquella caseta, tota mona de fusta, hi ha una pica per a fregar plats i una petita placa elèctrica per a cuinar. No ens van caldre perquè vam decidir sopar al poble abans d’arribar aquí. Em demano si allà s’hi podrà rentar roba. La mare que us va parir! Necessitaria rentar-me dos o tres calçotets perquè tan sols em queda un, el de demà. Ara que fa solet seria un bon moment per a estendre’ls i s’eixugarien ràpid. Però n’ha d’hav...

La platja de Torimbia és una de les més maques d’Astúries i es troba a la localitat de Niembro, molt a prop de Llanes. No sé si apareix en els rànquings de les deu o quinze millors de les revistes o pàgines que treballen fent aquests llistats, però per a mi és de les imprescindibles.  Tota ella forma una ferradura d’uns posem quatre-cents, cinc-cents metres (podria treure aquesta informació ara mateix de google, però no ho trobo important) rematades als dos extrems de la corba per esculls rocosos verds que es banyen en les seves aigües. Vista des de dalt és una platja que podríem dividir-la en tres parts, la primera és la sorra seca, on van les tovalloles i els para-sols; la segona és la sorra mullada, on la gent hi passeja; i la tercera és l’aigua. No sempre es veu igual ja que amb les marees va canviant quatre cops al dia la seva fesomia. O sigui, en marea alta, desapareix la sorra humida, que espera submergida, fins a recuperar l'espai perdut en la marea baixa. Una altra caracte...