cosesquenoespodentocar

  Aquest grup és molt selecte, no tothom pot ser membre. Tenen uns estatuts ben clars i, en realitat, ben fàcils d’assolir. Tan sols són dos punts,  -el primer és tenir moltes ganes de diversió i  -el segon, no fallar mai.  Així és, sortir i divertir-se.  Ara bé,  si vols pertànyer a la colla pessigolla mai pots dir  no a una proposta que hagi pensat un membre del grup. Evidentment, les integrants són persones adultes, serioses i mai voldran fer una sortida excessivament exigent o allunyada del perfil de la majoria, mares de criatures amb necessitat d’un respir de la rutina diària o de caps de setmana monòtons, dòcils i, en general, avorrits. Compte! Si falles una convocatòria deixes de pertànyer al grup.  Setmanes després de crear-se en una cafeteria al costat de l'escola,  va córrer la veu i una munió de mares s’hi va anar apuntant, però en breu i convocatòria rere convocatòria  hi  van anar desapareixent la mateixa quantitat de g...

  Hem descobert que en Biel és un bon imitador. Primer ho va fer traient la llengua quan veia que tu també ho feies, després es va copiar la riallada de qualsevol que se li posés al davant. Ja són dues coses. La setmana passada van ser la tercera i la quarta i aquesta que comença ja veurem amb què ens sorprendrà. Dilluns passat aprofitant que estava assegut a la cadira gronxadora i movia els braços amunt i avall per fer-me saber que estava content després d'haver mamat, li vaig mostrar com sé girar l' índex de la mà dreta cap endavant i, alhora, el de l'esquerra cap endarrere. Sorprenentment després d'una pausada observació va començar a copiar-me el moviment, en la seva pròpia versió, amb els punys tancats, ja que si no està molt relaxat, com per exemple dormint , no obre mai les mans, talment com un garrepa. En aquell moment vaig cridar als seus pares perquè veiessin que havia après però quan van venir va deixar de fer-ho. Jo l'animava a fer una demostració s...

 Ho diré amb la boca petita, xiuxiuejant, sense vocalitzar gaire perquè no se m'entengui però ho diré perquè no ho puc amagar. Em crema per dins (sense necessitat d' Almax), la meva jove és cleptòmana. Em penso que de tan sols un producte però dic jo que la poca varietat no et salva del trastorn. Vaja que no crec que existeixi  un grau de cleptomania en relació a allò que te'n duguis cap a casa sense haver passat per caixa.   Quina idea n'havia de tenir? Cap ni una. Ha estat del tot inesperat i no sé com posar-m'hi. De moment he decidit buidar el pap en el keep del mòbil.   Mentre escric no m'ho  estic passant bé però ja em noto una mica  més lleuger.  Tot va ser descobert  dissabte a la piscina del càmping. Avui és dilluns; tot el cap de setmana amb això a dins.   Així va anar. Havíem trobat unes gandules lliures i entre ella i jo ràpidament les vam disposar per estar tota la família juntets. Amb tots els moviments la seva bos...

  Després de mamar caus a plom, sobre un núvol que inventes.  T'embolcalla una profunda son, que no et permet fer res, t'hi despenges. Poses cara de saber dormir, com si ja vinguessis ensenyat, després d'un bon àpat de pit, el que toca és deixar-se anar. Marxes tan i tan lluny d'aquí que a les antípodes podria fer-te navegant en barques maories, o cantant i dansant  les haques seves. I quan la gana et desperta el crit corre-cuita, vinga de pressa t'hi enganxes d'esma al pit i no et recordes de ningú ni on eres. El Poblenou 6/7/26

  Per tal que refresqui i faci la  funció per la qual ha estat dissenyat i més  tard comprat les pales d'un ventilador han de girar cap a l'esquerra. Sempre en el mateix sentit, a l'esquerra. Com ara està de moda instal.lar aquests de tecnologia dual, o sigui funció hivern i funció estiu, hi ha força gent que erra per manca de lectura d'instruccions.    Amb el comandament premen la funció inversa i no s'adonen que si l'aparell gira en sentit de les busques d'un rellotge, o sigui cap a la dreta, mai aconseguirà refrescar l'ambient i  passarà a ser un giny inútil penjat del sostre.  Com no poden adonar-se d'un moviment tan senzill?, a l'esquerra ventila l'estança, a la dreta tan sols serveix per fer baixar la calor acumulada al sostre. Són tan talossos que segueixen insistint.  Després d'un temps potser diran que l'aparell no funciona i voldran fer anar la garantia.  Talment passa amb els assalariats que voten a la dreta. Com poden don...

  Si vols faig una foguera per cremar tots els mals. Si vols faig una nova bandera per onejar el vaixell demà. Si em dius que sí, vinga, som-hi, va. De les males herbes en farem cendra i vent, força vent. Per cavalcar les onades fredes d'un futur ardent. I navegar, vinga, som-hi, va. El Poblenou 23/6/26

  Avui m'has fet la primera de les teves bromes. Estaves plorant com un bebè que vol expressar alguna necessitat o malestar. Crec que era una combinació ja que el teu pare t'ha canviat i tenies una bona morterada verda de meconi. Tota una Amazònia. Un cop net has tornat als meus braços i seguies amb la mateixa aguda simfonia.   He provat un popurri de les tres tortugues, dins la fosca tot d'una..., i tinc una formiga a la panxeta  però amb el megàfon seguies a primera fila de la manifestació reivindicant el teu enuig. Amb la boca ben oberta mostraves el frenet amb tot el seu esplendor. No hi havia cap proposta de la patronal ja que la teva mare estava dinant per poder-te alimentar i el teu pare recollia l'habitació de l'hospital per marxar cap a casa. Sobre la taula de negociació no hi havia cap més oferta que cantar una variant insistent i reiterativa del NaNaNanananananananananananaanana ben interpretada per l'avi. M'hi he posat amb la intenció d'agr...

 Li venia de gust menjar alguna cosa cruixent. Al davant tenia un forn de tota la vida i de seguida es va enamorar d'unes bosses de galetes cruixents de pa amb sèsam. Anava a pes. 3,5€ i, com que tenia un desig, només sortir va obrir la bossa i es va posar una a la boca.   No, merda!  Estava poc cruixent o millor dit un pèl rància. En un altre moment de la vida hauria seguit el seu camí i anotat la despesa al compte de pèrdues. Però ja no estava en aquest moment, ja havia superat aquest estat conformista del “què vols fer-hi?”; la seva edat li proporcionava el carnet de reclamació instantània i lluita contra la injustícia. Així que va retornar al forn que en aquell moment estava buit ( ara sabia el perquè) i li va dir a la dependenta que l'havia atès que aquell pa de sèsam estava passat. La dona davant de la reclamació va adoptar la posició de dubte que havia après del propietari del negoci i així li ho va comunicar.  - Vol dir? Pensi que les bosses les hem fet ...

   El tema de les parelles és complicat, sobretot si la suma dels seus components és senar i el mínim múltiple de tres. Si ens posem a la pell del Jordi, el membre repetit d'aquestes parelles, podem adonar-nos de la complexitat del joc sabent que ni la Júlia ni  la Gemma coneixen els desdoblaments que li cal fer al noi per poder atendre-les.   Si en secret entrem a l'habitació del Jordi podrem veure enganxat darrere la porta un calendari amb un munt de notes sobre les quadrícules dels números. A la primera pàgina, encerclat es pot llegir  Gemma, verd. Júlia, vermell. Així que amb aquesta premissa- llegenda podem entendre a qui correspon cada anotació. Allà apareixen llocs  i hores de quedar. També veiem alguna activitat subratllada com un cinema, dinar, sopar, etc.   És interessant també interpretar un mapa de Manresa que està grapat a la fulla interior de la porta del seu armari. Hi ha una línia recta feta amb subratllador groc que divideix ...

 Et comento, he anat al gimnàs i he fet mitja hora d'elíptica per treballar cames i una mica de braços; mitja hora de caminar en alçada, a 15 i 3,5 de velocitat més un quart de cinta ràpida a 6,2. M'he dutxat amb aigua freda, sí , sí, amb aigua freda i en sortir he anat a la Baluard a comprar un pagès de kg tallat a llesques normals. Escolta per cert, potser tu ho saps. Al local del sabater que plega se'n posarà un altre?  - No ho sé.   Tant de bo perquè si no, no ens quedaria una altra que anar al nou, al peruà del PP, que ja fa cares quan li parles en català. Té uns ulls molt bonics però la mirada la té d'imbècil quan sent el català i sap que  el mantindràs  peti qui peti. De ben segur que si hi entres com a expat fent ús de l'anglès perd el cul per construir alguna frase de manual com  Good morning, when can I help you? I a sobre afegirà un   Have a nice day. Quina gent, oi?  - Ja  I a tu com t'ha anat el dia? Has pogut resoldre...

  Avui tot just obrir el llibre els personatges marxaven dels fulls com a formigues, a un d'ells sense voler l'he aixafat quan l'he intentat agafar i retornar a la seva història. Alguns els he pogut detenir quan ja m'escalaven el coll de la camisa, d'altres encara estan fugats. Amb la llanterna del mòbil els he buscat sota el sofà però hi havia força pols i segur que s'han camuflat al costat dels àcars. Després passaré la Dyson i els atraparé un per un i els tornaré a col.locar allà on els correspon. Fa pena veure els espais en blanc que han deixat a les pàgines del llibre.  Puc entendre que a alguns no els agradi el paper que han d'interpretar però si més no han de pensar que han estat creats, els han donat vida i tenen una història que explicar. Aniríem bé si abans de començar a escriure una narració calgués fer una reunió prèvia amb els agents o el sindicat d'actors per veure si els papers s'ajusten als interessos dels llurs representats. Si s...

 No sé si a la llarga acabarà perdent la llengua però ara mateix, ben a la vora de fer dos anys la Miranda diu coses en portuguès. No sabem com l'ha après ja que creix en un àmbit lingüístic català, amb una certa contaminació del castellà, lògica per la bilingüilització del país.  També sap una mica d'Itàlià pels esquitxos lèxics de la tieta Beta i les cosines Olívia i Núria. I sens dubte coneix anglicismes pel món tecnològic, pels veïns expats, per la preparació d'intervencions en congressos  del seu pare i, per acabar,  l'escola de kids de sota casa seva.  Però el portuguès d'on l'ha après? Té una pronúncia que em recorda tant l'Aquarela de Toquinho com Chuva de Mariza. Potser els seus pares li posen fados abans d'anar a dormir? No ho crec i a la bressol també dubto que ho facin perquè mai taral.leja cap cançó que no sigui del cantoral infantil català. I doncs?  D'on et ve aquesta bonica pronúncia quan em demanes de jugar a ninosh o pedresh, quan ...

 I Avui és el seu aniversari i per celebrar-ho ha decidit marxar de viatge aquesta nit. Sobre el  llit ha posat la maleta oberta de bat a bat farcida de les coses amb què s'omplen les maletes quan vas tres dies de viatge i a terra, una motxilla petita de vint litres, amb un paquet de mocadors humits, boli blau i llibreta; una ampolla d'aigua, una crema hidratant, un tub de lubricant, una capsa de dotze preservatius i un bon llibre de tapa dura per celebrar el dia de Sant Jordi, llegint.  Després de sopar, desparar taula i veure, arrepapada al sofà, un concurs de cantants a 3Cat, s'ha rentat les dents, s'ha posat tan sols uns pantalons curts de pijama i s'ha ficat al llit tancant i enretirant primer la maleta per a poder encabir-s'hi. Un cop dins del blanc i planxat llençol l'ha desplaçat, fent-la rodar, al costat de la tauleta de nit i ha posat una mà al mig de la nansa, com per amansir-la per si havia agafat nervis. Abans de tancar el llum, ha obert l'e...

  Uns trenta soldats agrupats al voltant de "sí, mi teniente" semblaven una classe de secundària visitant el centre de la ciutat. Estaven contents, com si el seu cos militar hagués avortat una acció bèlica recentment. He pensat que per alguns es necessita ben poc per ser autènticament feliç. Fan enveja.   Una mica més avall del carrer Major, en cercle hi havia una munió d'homes ben adobats  escoltant alguna gesta castrense, o pel to també podria ser una simpàtica novatada i la hilarant resposta dels nous reclutes. Presidint l'escena, en forma de mènsula de pantocrator,  hi havia l'escut de la Hermandad de antiguos caballeros legionarios. Ja m'havia semblat  que el posat ters i les samarretes verdes eren pròpies d'aquest aguerrit cos, on es diu que entres mig lladre i surts homenàs al quadrat. Resseguint el mateix edifici on estaven aquests jocosos mascles vestits de paisà militar es podia veure el cartell de l'entrada "Todo por la patria", la...

Aquest matí la mar està en calma davant, el vent ha deixat de bufar un veler et fa ombra a la cara un veler que no pot navegar. Recolzada sobre la nova barana algú, passeig amunt, passeig avall t'ha vist absent mirant la platja amb gust als llavis d'aigua i sal. Barceloneta, 10/4/2026

    M’encanten els robots, no em refereixo als domèstics sinó  els que simulen ser  humans, o sigui amb cap, tronc i extremitats.  Semblen bon jans i caminen fent soroll i sempre tenen la mateixa expressió de cara dibuixada i es mouen mentre els dura la corda. Per cert, energia totalment sostenible i renovable. Vine aquí, ves cap allà. Sí, m’agraden aquests ja siguin de llauna o de plàstic dur. Dels altres no vull saber res perquè per molt que sàpiguen ballar, córrer i fer tombarelles  em fan molt de respecte perquè sempre penso que són tan destres i espavilats  que arribarà el moment en què prendran decisions pròpies. A la llarga crearan grans problemes malgrat que tinguin gravades en els seus xips les tres lleis en la seva relació amb els humans que va escriure l’escriptor rus Isaac Asimov* Aquests a diferència dels primers tenen expressions que no fan gaire gràcia i penso en els protagonistes de Jo Robot, Robocop o l’antropomòrfic  i inquietan...

  Mira, era un desig que tenia. Els havia vist a alguns turistes japonesos  passejant fent fotografies a la Sagrada Família, pel passeig de Gràcia o a la gatzoneta, molt atents,  captant la libació d’una abella dins d'un lliri al parc del Palau Robert.   Uns texans denim, amb costures gruixudes, un gramatge excepcional, atractius de textura aspre i el toc personal del patronatge destenyit. M'atreien molt, tant que molts dissabtes sortia de casa amb l'objectiu de seguir algun grup de japonesos si entre els quals hi havia algun que vestia uns d’aquests pantalons. Hi ha qui va al museu, seu davant d'un quadre i frueix davant del color, el traç o la disposició dels diferents elements que conformen la pintura. Podem imaginar que aquella persona és seguidora d'un període pictòric o d'un isme concret, doncs a mi em passa el mateix però amb els texans d'origen japonès. Ben curiós ja que Levi Strauss i Jacob Davis a qui se’ls atorga el genial invent l’havien ideat pe...